Ecoanarquisme

L'ecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals. La teoria ecoanarquista és aquella que estén la ideologia anarquista més enllà de la crítica de les interaccions humanes, i inclou també una crítica a les interaccions entre humans i no humans.^[1] Aquesta teoria sol culminar en una praxi anarquista revolucionària que no es dedica merament a l'alliberament humà, sinó que inclou una certa forma d'alliberament no-humà,^[2] i que té per objectiu d'aconseguir una societat anarquista sostenible des d'un punt de vista mediambiental.

D'entre les primeres influències del moviment, destaquen Henry David Thoreau, Lev Tolstoi^[3] i Élisée Reclus.^[4] En el segle xix, va emergir l'anarconaturalisme com a fusió de l'anarquisme amb les filosofies naturistes dins dels cercles de l'anarcoindividualisme de França, Espanya, Cuba,^[5] i Portugal.^[3][6] Les principals corrents contemporànies (algunes de les quals s'exclouen mútuaments) inclouen l'anarcoprimitivisme, que presenta una crítica a la tecnologia i defensa que l'anarquisme s'adiu més a maneres de viure pre-"civilitzades"; l'anarquisme vegà, que considera que l'alliberament humà i l'animal són indestriables;^[7] i l'ecologia social, que defensa que la dominació jeràrquica de la natura deriva de la dominació dels humans pels humans.^[8]